Què són els contes tradicionals?
El conte popular és un
relat de ficció que ens explica de manera verbal una història, no té cap
referent extern i principalment es transmet oralment. No es tracta doncs d’una simple història que apareix en un
paper, sinó d’un relat que es transmet a un gran grup i que forma part de la
seva cultura.
Segons la meva pròpia experiència, puc afirmar que els contes també ens ajuden a descarregar les nostres emocions i sentiments, ja que entrem en un món màgic que ens pot ajudar emocionalment.
Els primers contes ens arriben del pròxim orient, al voltant de l'any 4000 aC. Els contes són molt interessants perquè ens permeten conèixer la manera de vestit, de pensar i d'actuar d'una cultura.
El primer recopilatori de contes tradicionals que coneixem es titula Calila i Dimna. Aquests contes van ser explicats per joglars, comerciants i altres viatgers. Als voltants del segle XVI ens va arribar des de l'orient un altre recull de contes, Les mil i una nits, Aquests contes van influenciar la mentalitat d'Europa i això va fer que es fessin versions de contes tan importants per a nosaltres com "El patufet", "La ventafocs" i "La caputxeta vermella".
Així doncs mai podem saber veritablement quin és l'origen dels contes tradicionals, ja que cada cultura els ha fets seus partir dels seus costums i la seva manera de viure.
Tot i així es pot remarcar que la majoria dels contes de fades tenen el seu origen en l'edat mitjana. Amb la invenció de la impremta, aquests contes al segle XVI van poder ser recollits i això va possibilitar que de mica en mica i en els anys posteriors augmentés l'interès pels contes de fades.
L'origen dels contes de fades europeu el trobem dins les llars, en els quals les persones de més edat explicaven contes als petits. A través d'aquests relats, l'adult ensenyava les seves normes i costums als nens.
La forma clàssica d'un conte és obtinguda després d'explicar repetides vegades la història. Abans de passar al llenguatge escrit, les històries van ser modificades segons el pensament del narrador, de tal manera que transmeten els interessos i costums de l'època.
Els primers contes ens arriben del pròxim orient, al voltant de l'any 4000 aC. Els contes són molt interessants perquè ens permeten conèixer la manera de vestit, de pensar i d'actuar d'una cultura.
El primer recopilatori de contes tradicionals que coneixem es titula Calila i Dimna. Aquests contes van ser explicats per joglars, comerciants i altres viatgers. Als voltants del segle XVI ens va arribar des de l'orient un altre recull de contes, Les mil i una nits, Aquests contes van influenciar la mentalitat d'Europa i això va fer que es fessin versions de contes tan importants per a nosaltres com "El patufet", "La ventafocs" i "La caputxeta vermella".
Així doncs mai podem saber veritablement quin és l'origen dels contes tradicionals, ja que cada cultura els ha fets seus partir dels seus costums i la seva manera de viure.
Tot i així es pot remarcar que la majoria dels contes de fades tenen el seu origen en l'edat mitjana. Amb la invenció de la impremta, aquests contes al segle XVI van poder ser recollits i això va possibilitar que de mica en mica i en els anys posteriors augmentés l'interès pels contes de fades.
L'origen dels contes de fades europeu el trobem dins les llars, en els quals les persones de més edat explicaven contes als petits. A través d'aquests relats, l'adult ensenyava les seves normes i costums als nens.
La forma clàssica d'un conte és obtinguda després d'explicar repetides vegades la història. Abans de passar al llenguatge escrit, les històries van ser modificades segons el pensament del narrador, de tal manera que transmeten els interessos i costums de l'època.
No hay comentarios:
Publicar un comentario