La Ventafocs

Després d'haver escrit sobre la Caputxeta Vermella, ara torno a escriure sobre els estereotips que hi ha presents en la Ventafocs. Així com en la Caputxeta, en la Ventafocs també hi ha diferents versions, ja que existeixen traduccions en francès, suec, espanyol, català i alemany entre altres. Ventafocs és un conte molt interessant que ens parla sobre l'esperança de sortir de la misèria i trobar així la felicitat. Malauradament, en aquesta història, s'amaguen uns rols sexuals que estan presents en la nostra societat.

La veritable història de la “Ventafocs”

El conte de la Ventafocs data del segle XV en països com França i Alemanya, tot i que va ser explicada des del segle IX i amb més de 500 versions en tota Europa. Aquesta història que envoltava les tradicions franceses la va recuperar Charles Perrault en el 1697 i la converteix en un conte d'esperança, per a la gent del poble castigada per la misèria i les excessives càrregues econòmiques, degudes als abusos de la monarquia.

Per la seva banda, els germans Grimm recullen aquesta història de la versió popular alemanya, la seva finalitat era més moralitzadora que la de Perrault, volien emfatitzar que si una persona és bona, li anirà bé a la vida, mentre que si actuen amb maldat, els anirà malament. 

Tal com passa en els contes anteriors, la història de la Ventafocs es divideix en l'estructura tradicional d'introducció, nus i desenllaç:

•  Introducció. Ens explica que la Ventafocs era una noia que vivia amb el seu pare, un home ric, i la seva madrastra, aquesta tenia dues filles.
• Nus. Ens explica els problemes que ha de sofrir la Ventafocs després que el seu pare mori. La seva madrastra i les seves filles decideixen apoderar-se de la fortuna de la família. 
•  Desenllaç.Ventafocs aconsegueix anar a un ball on coneix a un príncep del qual s'enamora. Tot i que ha de fugir corrents abans de les dotze de la nit, li cau la seva sabata de vidre i això fa que el príncep la pugui identificar. Aquesta història té el típic desenllaç feliç característic dels contes de fades. 

En Ventafocs de Perrault, podem trobar cinc personatges femenins i quatre masculins, tot i així, tots els personatges femenins estan subordinats als masculins i definiran el seu poder i els seus desitjos segons la naturalesa dels homes. 

El personatge principal del conte és la Ventafocs que la presenta com una dona molt bella, idealitzada i plena de bondat. Ventafocs és una dona treballadora i perfecta,

Un altre personatge principal en aquest conte és el príncep. Perrault el defineix com un home perfecte, valent i que simbolitza la noblesa de l'època. Aquest personatge és necessari perquè la protagonista pugui evolucionar com a persona.

La figura del pare no està tan present com la de la mare. Perrault presenta el pare com un gentilhome, que és dominat completament per la seva dona, tal com passa amb Hansel i Gretel. Resulta un personatge secundari, ja que no es parla molt.

Pel que fa als personatges antagonistes, totes són dones. Perrault presenta les germanastres com dues adolescents altives i orgulloses i de molt mal caràcter. Ens indica que s'assemblaven molt a la seva mare. Finalment, podem observar el personatge de la madrastra. Es tracta d'una persona violenta, malvada i manipuladora. Utilitza la debilitat del pare de la Ventafocs per quedar-se amb la seva fortuna. Perrault la defineix com una dona cruel, però que sempre va molt ven vestida.

La història de la Ventafocs està plena de simbologia. En llegir el conte, els nens ens sentim identificats amb la protagonista, ja que viure entre cendres simbolitza la inferioritat respecte als nostres germans.

Un altre aspecte psicològic que podem trobar present en el conte és el sentiment d'odi. La madrastra i les germanastres simbolitzen la maldat i l'odi, ja que la mare i les dues filles estan tan relacionades entre si que ens dóna la sensació que es tracta del mateix personatge. Un altre símbol és la relació entre la mare i la prohibició. Si ens fixem quan la madrastra prohibeix que la Ventafocs pugui assistir al ball del príncep.

Entre la simbologia dels objectes, podem veure com en lliurar-li la sabatilla perquè se la posi, el príncep mostra, simbòlicament, que accepta a la Ventafocs tal com és. Les sabatilles de vidre són símbol de la felicitat.

Els animals en aquesta història simbolitzen l'ajuda. Podem veure com en el conte els animals ajuden a la Ventafocs. Un ocell l'ajuda a posar-se el vestit i les seves sabatilles, els coloms l'animen quan està molt trista, ja que l'han prohibit anar al ball i finalment, un colom blanc sempre l'acompanya després de la mort de la seva mare.

Quant als espais, podem dir que el castell simbolitza la tranquil·litat. Quan Ventafocs va al castell podrà conèixer al príncep i aquesta serà la solució a tots els seus problemes.  Finalment un altre símbol que ens crida l'atenció en aquesta història és l'avellaner, que representa la saviesa ancestral. En el conte original de la Ventafocs no hi ha fada madrina. La protagonista planta una rama en la tomba de la seva mare, i es converteix en un avellaner on habiten els ocells que després l'ajudaran.

Pel que fa el conte de la Ventafocs, m'agradaria dir que és una història amb molts valors educatius, tot i que l'he triat especialment, perquè és un dels contes tradicionals amb més estereotips sexistes

Observem el caràcter de la protagonista, una noia plena de bondat, sense la capacitat de prendre decisions per si mateixa. Necessitarà l'ajuda d'un arbre amb poders màgics per fer front als seus problemes.

Trobem a la dona des de dues perspectives, dones joves i belles en aquest cas la Ventafocs és el prototip de bellesa idealitzada i esta oposada a les seves germanastres, que són el reflex de quan una dona ha d'ocultar les seves mancances, ja que desitja trobar a l'home perfecte.

Pel que fa el personatge del príncep, es tracta del típic rol masculí, ja que és un home de gran bellesa, valent i de l'alta societat. Aquest personatge es tan important, que el conte es desenvolupa al voltant del seu desig de poder trobar una esposa.

Quant al personatge de la dona en aquesta història, podem veure que les dones que no són perfectes, representen l'arrogància i la maldat. La madrastra i les germanastres són dones dolentes que donen problemes a la nostra protagonista, mentre que els homes que apareixen a la història sempre són bons, rics i perfectes.

Pel que fa als oficis, també podem veure molts rols sexistes. Els personatges femenins es dediquen a la llar. La Ventafocs realitza les feines domèstiques i altres com les seves germanastres i la madrastra, es dediquen exclusivament a estar a casa, però mai treballen. Les dones no poden incorporar-se al món laboral.

Els personatges masculins tenen assignats treballs socials, que estan molt ben vistos en la societat. El príncep, el rei i el pare de la Ventafocs són nobles i tenen treballs molt honorables.

A forma de conclusió, puc dir que l'història de la Ventafocs té com a finalitat, d'una banda, ensenyar sobre els sentiments de la bondat i la maldat, i per una altra, aportar la suficient confiança perquè puguem superar les adversitats amb valentia.

Finalment, vull remarcar que en el conte de la Ventafocs hi ha estereotips sexistes que està molt marcats. Hem de vigilar que les nenes i els nens no relacionin els rols que fan els personatges amb les seves vides, ja que no necessàriament una nena ha de posar-se vestits o ser submisa o un nen ha de ser valent com un príncep.

Valors educatius

• Relacions familiars
•  Resolució de problemes i de conflictes interns
• Respecte cap a les persones menys desfavorides
•  Entendre sentiments com l’amor, l’odi i l’esperança.